Taula Territorial d’Habitatge: Habitatge Cooperatiu en cessió d’ús al Vallès. Trobada amb administracions Locals

El Laboratori Territorial d’Habitatge (LTH) de l’ACVOCc  amb col·laboració amb l’ACVOR el darrere 7 de juliol va organitzar una taula territorial amb les administracions locals dels dos vallesos per tractar les preocupacions dels diferents grups i cooperatives d’habitatge.

A través de diferents sessions amb les cooperatives i grups d’habitatge dels vallès Occidental i Oriental, LHT ha concretat una diagnosi i detectat les problemàtiques i necessitats d’aquests.

La voluntat és posar sobre la taula les preocupacions i les necessitats dels projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de la comarca tenen. Alhora, davant aquestes dades, quines són les experiències, les dificultats, les solucions amb les que es troben els diferents consistoris. L’objectiu és crear un coneixement compartit, un espai de debat i reflexió, d’aprenentatge que pugui acompanyar també als ajuntaments en aquest sentit.

Imatges: dades recollides amb una enquesta elaborada pel LTH de l’AVOcc entre els grups d’habitatge cooperatiu del Vallès Occidental

A la sessió van assistir per explicar les diferents experiències:

• Vanesa Valiño, cap de Gabinet de la Regidoria d’Habitatge  de l’Ajuntament de Barcelona;
• Ricard Torres i Montagut, arq. cap de Servei d’Urbanisme del’ Ajuntament de Manresa;
• Roser Massaguer i Malleu, Regidora delegada de Benestar Social  de l’Ajuntament de Palafrugell;
• Lena Vidal Corsà, arquitecta de l’Oficina d’Habitatge de la Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats (GSHUA-DIBA).

L’Ajuntament de Barcelona treballa el model d’Habitatge cooperatiu en cessió d’ús a través del Pla de Dret de l’Habitatge del qual es va crear el Programa de Promoció de d’Habitatge Cooperatiu. Segon aquest Pla el 3% dels habitatges han de ser amb aquesta fórmula cooperativa. Això implica que en 10 anys han d’haver 500 habitatges cooperatius en cessió d’ús. 

Una de les eines de l’Ajuntament per a impulsar el cohabitatge és la creació d’una taula d’habitatge cooperatiu, un grup de treball dins del Consell de l’Habitatge Social de Barcelona per tal de promocionar o impulsar nous règims de tinença. 

La taula està formada per representants del món de les finances ètiques i de cooperatives d’habitatges, i està impulsada conjuntament per la regidoria d’Habitatge i el Comissionat d’Economia Social i Cooperativa.

Una altra de les iniciatives promogudes per l’Ajuntament de Bcn va ser la licitació de dos concursos, al 2017 i 2020,  per a la cessió de 13 solars en totals en diferents barris de la ciutat: Sants (La Borda i Sotrac), el Born (Princesa 49), la Barceloneta (La Xarxaire), Sarrià (Torrent Viu), Poblenou (La Balma), Roquetes (Cirerers), Sant Andreu (La Regadora) i la Marina (La Chalmeta). 

D’aquestes primeres experiències han vist la necessitat de modificar el model. Per un costat, les estructures i dinàmiques institucionals ralenteixen molt el procés per treure licitacions, per un altre, el desgast que suposa als propis projectes licitadors l’espera i els requeriments i tempos de les licitacions. 

S’ha d’anar cap a un nou model, un nou mecanisme que no generi tanta competencia i segons les casuístiques i les diversitats de les cooperatives l’Ajuntament faciliti el terreny.  En aquest sentit s’aposta per un conveni, on el Consistori cedirà l’ús de solars i edificis a rehabilitar municipals perquè sigui el sector qui proposi els projectes que desenvoluparan fundacions de l’habitatge social i cooperatives d’habitatge, tot entitats sense ànim de lucre. S’han desenvolupat uns  criteris mínims a tenir en compte alhora d’escollir els projectes com sostenibilitat, industrialització de la construcció i arrelament al territori.

Han signat el conveni l’Associació de Gestors d’Habitatge Social, la Federació de Cooperatives d’Habitatge, la Xarxa d’Economia Social i Solidària i Cohabitac, Coordinadora de Fundacions d’Habitatge Social El compromís són 1000 habitatges dels quals 400 ja estan.

(Més info aquí).  

En canvi, a Manresa l’experiència amb l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús es dona a través d’una proposta privada d’una cooperativa d’habitatge. A partir d’aquí es van obrir moltes reflexions i debats interns a l’administració sobre el model: al voltant del sol per habitatge assequible, sobre la  idoneïtat de cedir patrimoni públic a una cooperativa, sobre el cànon de l’ajuntament per la cessió, i sobretot la necessitats de posar en valor l’impacte positiu comunitari, l’arquitectura i els materials emprats.  Paral·lelament aquest procés ha permès incorporar moltes reflexions a nivell habitacional com la no divisió horitzontal, la implementació d’un comptador únic pels subministraments, entre d’altres.

El procés de preparació de la llicència va durar 4 anys on es van sumar també dificultats, vinculades al planejament com la modificació del POUM o altres reglaments que no contemplen les especificitats dels models d’habitatge cooperatiu.

Per fi, aquest estiu comencen les obres de l’edifici de La Raval, cooperativa on el grup de sòcies és heterogeni en edat, origen, professió i també en les diferents realitats econòmiques: hi ha un 60% dels habitatges que són de Protecció Oficial i un 40% és habitatge lliure.  

Per Palafrugell, dintre de les opcions i dificultats per aconseguir sol o habitatge assequible, aposten per la diversitat, des de dialogar amb els bancs i exercir el dret de  tanteig i retracte, per promoure lloguer social i projectes de masoveria .Es destaca que la realitat del municipi té 1.500 pisos buits amb un índex d’ocupació molt elevat. 

Quant a la seva experiència sobre el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús es centra en un projecte en col·laboració amb Sostre Cívic, que al novembre de 2019,  compra un edifici propietat d’una entitat bancària, rescantant-lo de la venda a un fons d’inversions internacional, mitjançant el dret de tanteig. L’adquisició s’ha efectuat gràcies a un préstec de l’Institut Català de Finances i amb una contribució de l’Ajuntament d’uns 40.000€. L’edifici consta de 6 habitatges de diferents tipologies, dos dels quals estan reservats a la mesa d’emergència de la Generalitat.  

Finalment, la Diputació va concloure aquest relat d’experiències destacant que faciliten i donen suport a les administracions que promoguin el model. Han atès 11 sol·licituds,  fan accions de difusió i treballen amb entitats del sector cooperatiu i centres de recerca com l’IGOP-UAB. Tot el coneixement generat els darrers anys  s’ha recollit a dues guies,  que contemplen 2 perspectives, la dels projectes acompanyats i la dirigida a l’administració que vulgui treballar i promoure aquest model.

Davant aquestes experiències es va iniciar un diàleg amb els diferents ajuntaments assistents, entre els quals s’hi troben:  

• Sant Cugat
• Sant Quirze
• Caldes de Montbui
• Rubí
• La Roca del Vallès 

Totes les participants valoren diferents aspectes del model: 

• La qualitat mediambiental, tant en el seu disseny com amb els materials emprats;
• La presència  d’espais comunitaris, la interacció social entre les unitats de convivència així com amb el barri 

El debat evidència alguns reptes de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús:

• integrar en el marc legal aquest model i les seves especificitats (POUM, Reglaments, HPO, Cànon, etc);
• sensibilitzar i coordinar els diferents departaments/serveis municipals que intervenen;
•  “contagiar” o integrar el model  en el parc públic d’habitatge i mobilitzar sol privat per implementar-ho. 

Algunes de les administracions presents comparteixen les seves experiències, com per exemple l’Ajuntament de Sant Cugat que ha optat per operacions de microurbanisme on apliquen accions com el canvi de qualificacions dels terrenys. Es destaca l’escassetat  de sol públic.

L’Ajuntament de Caldes de Montbui té un solar per destinar entre 18-23 habitatges d’HPO que està en fase d’estudi viabilitat i que aviat sortirà en concurs amb una única fase. 

Des de l’Ateneu manifestem la preocupació pels grups que inicien projectes cooperatius ja que el temps és un factor clau i la lentitud per aconseguir l’habitatge pot suposar canvi en les seves estructura, desgast  o dissolució del mateix. Especialment els projectes de cohabitatge sènior, ja que hi ha diferents iniciatives a la comarca que pateixen aquest problema.   

Totes les participants, tècniques i polítiques de les diferents administracions, omplen una enquesta breu que ens permet visibilitzar la situació de l’habitatge cooperatiu d’alguns municipis dels 2 Vallesos. El gràfic exemplifica una mena de semàfor i evidencia aspectes urgents per abordar per a facilitar la promoció del model.

Imatge elaborada pel LTH de l’AVOcc .

La jornada ha donat al LTH unes eines i eixos estratègics a treballar per seguir obrint camí cap a aquest model o altres models transformadors de convivència. En aquest sentit des del LTH, defensem que la col·laboració público-cooperatiu-comunitària és clau  i es convida als diferents ajuntaments a seguir treballant conjuntament per resoldre els diferents reptes detectats.